Ir al contenido principal

De pedra estic fet

De pedra estic fet
ja que no sóc com tu. 

De fum com les teues idees
que van al fons de la memòria.

 D'aigua com les llàgrimes
de suc de mar.

 De ferro com la veritat irraonable
que sempre portes a sobre.

 De fusta que es crema
 com la teua mirada.

 De gel com l'ànima
que vas perdre una vesprada d'abril.

 De sal, ja que no mires enrere.

 D'herba com la impassibilitat
 que et governa.

 De por de perdre't i no tornar a veure't.

De piedra estoy hecho 
ya que no soy como tu.

De humo como tus ideas
que van al fondo de la memoria.

De agua como las lagrimas
de zumo de mar.

De hierro como la verdad irrazonable
que siempre llevas encima.

De madera que se quema
como tu mirada.

De hielo como el alma
que perdiste una tarde de abril.

De sal, ya que no miras atrás.

De hierba como la impasibilidad
que te gobierna.

De miedo de perderte y no volver a verte.


Comentarios

Entradas populares de este blog

L'alquimista

Tot va ocorrer un dia que pareixia ser com qualsevol altre. Amb els primers raigs del sol vaig despertar encara una mica somnolient, per haver estat tota la nit sumit en el meu treball. Com que encara es notava el fred de l’hivern, vaig agafar la meua capa i emprengue camí cap al mercat a comprar alguns dels ingredients que em feien falta per a l’experiment en que el qual portava tant de temps treballant. De camí vaig pasar per la plaça central on, com de costum, hi havia una de eixes dones atades en una plataforma per haver tingut l’osadia de portar un d’aquells vestits tan atrevits. A l’altra banda de la plaça, hi havia una gran concentració de gent, que observava entre crits i riures, l’actuació d’un jove joglar que, amb una clara i dolça veu i amb l’acompanyament de la seua mandolina, entonava una melodía que parlava d’algunes de les aventures que els nostres herois havien patit en la guerra. Donant-me compte de que això m’estava despistant, vaig continuar el meu camí, ja havia m

Volver

Siempre prometo volver y siempre vuelvo. Siempre miento al volver con intención de partida. Retorno a la mentira y recuerdo. Miento en este retorno de sentimientos que en esta vuelta me encuentro. Vivo en la mentira de unos recuerdos que se disfrazan de un quiero y no puedo. Si de mi dependiera no volvería ni ser tu sombra, apoyo o pañuelo. Pero vuelvo con mentiras o verdades, por remordimiento o por promesas, a tu lado por antaño, de amigos y enemigos estamos hechos.