Després de tant de temps he tornat a escriure, a creure en un món just. Una eixida de la meva anima que fa que els dias sigan eterns. Un bes, un abraç, un somriure… Això ja ho tinc per a tota la vida. Estic trist i feliç al mateix temps buscant una altra solució. De pedra estic fet, però això no vol dir que no faça mal. Ara a cercar una nova història per omplir el cap i desfer el buit que has deixat.
Pensamientos plasmados. Solo quiero dar que pensar.